Exp. Imperial Transantàrtica (1914-1917)

Sir Ernest Henry Shackleton

L’Expedició Imperial Transantàrtica (1914–1917), més coneguda com a Expedició Endurance, va ser l’última expedició important de l’edat heroica de l’exploració de l’Antàrtida. Concebuda per Sir Ernest Shackleton, aspirava a ser la primera a travessar per terra el continent antàrtic. Després que el 1911 l’Expedició Amundsen arribés al Pol Sud, Shackleton va dir que la travessia del continent era l’”únic gran objectiu principal dels viatges antàrtics”. L’expedició no va aconseguir complir aquest propòsit, però és recordada com una història èpica d’heroisme i supervivència.
Sir Ernest Henry Shackleton (15 de febrer de 1874 - 5 de gener de 1922) era un explorador angloirlandès. Encara que Shackleton va fracassar en l’objectiu de creuar a peu el continent antàrtic, va demostrar les seves habilitats i qualitats de lideratge davant de reptes molt difícils.

Amb 28 homes a bord, l’Endurance va quedar atrapat per la banquisa a la deriva sense poder arribar a les costes antàrtiques. Esberlat per la pressió dels gels, el vaixell es va enfonsar el 21 de novembre de 1914 davant dels ulls consternats de la tripulació. Transportant les seves poques pertinences en trineus, van recórrer la torturada superfície gelada del mar de Weddell rumb a l’illa Paulet, a 554 quilòmetres.
Durant gairebé dos mesos, Shackleton i els seus homes varen estar acampats sobre el banc de glaç esperant que es desplacés cap a terra ferma. El 9 d’abril el banc de glaç en el qual s’allotjaven es trencava en dos, i Shackleton va decidir que la tripulació pugés als bots salvavides i es dirigís cap a la terra més pròxima.

Després de set dies al mar en tres petits bots salvavides, els homes van arribar a illa Elephant, un lloc remot, deshabitat, i rarament visitat per baleners o altres vaixells i, per tant, Shackleton va considerar que calia començar a cercar ajuda immediatament, tot i que significava recórrer uns 1.300 quilòmetres a través de l’oceà del Sud, fins a Geòrgia del Sud.
El James Caird, un bot de només 6,85 metres, es feia a la mar el 24 d’abril de 1916. Assegurar que estaven seguint el curs correcte era de màxima importància. Errar en el seu objectiu hauria condemnat la tripulació. Les aigües per les quals Shackleton i els seus companys havien de navegar són de les més traïdores del continent.

El 8 de maig, gràcies a la navegació de Worsley, es va albirar Geòrgia del Sud després de catorze dies de lluita contra els elements que havien portat el vaixell al seu límit. La poblada estació balenera de Geòrgia del Sud era a la costa nord i per arribar-hi caldria travessar per terra el seu interior inexplorat. Sense mapa, van haver de triar una ruta desconeguda que, a més, comportava travessar una serralada.
El 30 d’agost de 1915, desprès de tres intents frustrats de rescat, Shackleton tornava a l’illa Elephant a bord d’un remolcador xilè per recollir els seus homes. Tots van tornar a Anglaterra sans i estalvis.

Documental de l'expedició http://tu.tv/03wnh-mbw

Documentació:
http://en.wikipedia.org/wiki/Ernest_Shackleton
http://ca.wikipedia.org/wiki/Expedici%C3%B3_Endurance