La vendedora de frutas, 1951 es el cuadro más famoso de Olga Costa

La vendedora de frutas (calendari EG 2014)

Olga Costa Leipzig (Alemania 1913 / Guanajuato, Mèxic 1993)

La vendedora de frutas, 1951 es el cuadro más famoso de Olga Costa. También es su cuadro más grande con medidas de 2.7 metros de ancho por 1.50 de largo. Su tamaño y calidad son tan grandes que en exposiciones alrededor del mundo llegó a desplazar incluso obras de la propia Frida Kahlo. La pieza original tendrá su propia sala en el Museo del Palacio de Bellas Artes para no robar la atención del público de las otras 73 piezas.

Olga Costa. Apuntes de Naturaleza 1913-2013 Exposició Museo del Palacio de Bellas Artes en Ciudad de México

L'Olga Kostakovsky, nascuda el 28 d'agost de 1913 a la ciutat alemanya de Leipzig, en el sí d'una família d'ascendència russa i atmosfera musical, amb infantesa berlinesa, es va trobar a Mèxic a l'edat de 12 anys, interessant-se aviat per a l'art, en contacte amb grans pintors com Diego Ribera, Frida Kahlo i Rufino Tamayo, per començar a estudiar-lo, convertida ja en Olga Costa, a l'Escola Nacional d'Art Plàstiques de Ciutat de Mèxic, tot i que, de fet, la seva formació posterior seria més autodidàctica que acadèmica, cosa que va donar, a la seva pintura, trets personals, únics i de difícil ubicació en relació a escoles, grups o moviments artístics.

Casada l'any 1935 amb el pintor José Chávez Morado, l'Olga va començar a pintar timidament a l'ombra del seu marit, per anar desenvolupant, posteriorment, un llenguatge pictòric cada vegada més personal i sòlid, hereu tant d'un cert expressionisme natural i de la tècnica divisionista de l'impressionisme, per acostar-se a la realitat mexicana amb mirada folklòrica i exòtica, primer, i per aprofundir, després, en la seva essència, texturant la realitat del paisatge, a la recerca d'espais més subtils, projectats, gràcies a la seva particular lluminositat, cap als dominis de l'abstracció, possiblement, gràcies també, a l'atmsofera viscuda durant un viatge al Japó que va fer l'any 1946.

Natures mortes, escenes costumistes, paisatges i retrats, poblen el món de l'Olga, considerada, pel personal tractament de la lluminositat compositiva, com 'la pintora de la llum', la mateixa que va il.luminar la seva vida, al costat, fins a la mort, del seu marit, amb qui va crear una important col.lecció d'art popular pre-hispànic i colonial de Mèxic, que van donar a la ciutat de Guanajuato, conjuntament amb la fantàstica casa del XVII que van ocupar mentre vivien, convertida ja en el Museu Olga Costa-Chávez Morado, que conté més de 500 peces pre-hispàniques, més de 70 obres d'ells dos, al costat de la de molts altres artistes nacionals i internacionals.

L'aspror de la roca mexicana, la calidesa del seu cel, la subtilesa del seu espai, i la seva lluminosa atmosfera, fan de l'obra de l'Olga Costa, el cant plàstic a la natura en la seva dimensió més emocional, que ella va poder entonar, amb els seus pinzells, fins a la seva mort, el 28 de juny de 1993.