25 anys fent Camí Ral, 1995-2020

També hem parlat amb el Lluís Jubert Guilera, d’Espai Gràfic, que va començar amb el disseny del butlletí fa vint-i-cinc anys, perquè ens expliqui com ha sigut la seva experiència al llarg d’aquest temps treballant en la maquetació de la revista.

Per què et van encarregar a tu de fer el Camí Ral? Tenies alguna relació amb Copons?

Era pels volts de Nadal de 1995 quan el Miliu Calvet, amic que viu al nucli de Sant Pere de Copons, em va proposar d’assistir a una reunió amb l’equip municipal. Era un nou equip amb ganes de fer una gestió diferent, més participativa, volien fer un butlletí on reflectir les actuacions que anessin duent a terme al poble i que, a la vegada, fos un espai de trobada i coneixement compartit per la gent de Copons. Jo, en aquells moments, estava treballant en altres publicacions municipals, entre elles el butlletí del Consell Comarcal, i possiblement això va motivar que pensessin en mi.
Recordo encara que era un vespre fosc i fred, el Miliu m’esperava a l’aparcament de la carretera i vàrem pujar per les escales, travessant el pla de l’església, fins a una casa que era el Jutjat, encara no existia l’edifici actual de l’Ajuntament. Em va sorprendre trobar-me amb tot l’equip municipal, era un equip de gent molt jove i amb les idees molt clares. De seguida es va crear una bona sintonia. Allà vaig conèixer a la Núria Pons i el Ramon Serra, els que van formar el primer equip de redacció.

Què et va semblar la idea que es fes una revista pel poble de Copons?

Des del principi em va semblar una proposta engrescadora. A la vegada que m’oferia la possibilitat de dissenyar la revista, implicava col·laborar amb un equip de gent amb energia i il·lusió per millorar les coses, per intentar una gestió diferent. També em va sorprendre que un poble de les dimensions de Copons es plantegés tirar endavant una revista d’aquestes característiques. Això no és freqüent i de per si ja demostra una aposta cultural digna d’admiració. I més si es té en compte que s’aposta per realitzar-la sense publicitat, això és un repte que fins ara s’ha mantingut i no és un fet menor.

T’ho passes bé fent l’edició del Camí Ral? Et llegeixes els escrits?

Sí, m’ho passo bé. El disseny i la maquetació m’agraden i a més, des del principi s’ha establert una molt bona col·laboració amb el consell de redacció, actualment amb la Núria Pons i l’Elisenda Mercadal, això sempre fa que gaudeixis més de la feina i millora els resultats.
El fet de fer tots aquests anys la revista m’ha apropat al poble de Copons i la seva gent. L’he anat coneixent a partir dels escrits que s’hi publiquen i, sobretot, he anat creant relacions d’afecte amb la gent que he conegut. Els escrits no et diré que els llegeixo tots, però sí la majoria, encara que sigui més per sobre. Hi ha seccions que m’atrauen especialment, com “Apunts d’història” i “Tradicions”, si bé en general trobo que totes tenen el seu interès.

T’imaginaves que el Camí Ral se seguiria fent al cap de 25 anys?

Són molts anys, és tot un èxit! Hi ha un equip de redacció que s’ho treballa molt i ha aconseguit que la revista segueixi viva i amb bona salut després de tot aquest temps. Per la meva part, m’ha passat el temps molt ràpid. La veritat és que quan faig les coses penso en el moment actual, en aquest cas en el proper número que ha de sortir, no em plantejo si durarà molt o poc. Més enllà del disseny, el fet que un poble relativament petit com Copons hagi estat capaç de dotar-se al llarg de tots aquests anys d’una revista com Camí Ral té molt valor. Crec que ha aconseguit els objectius que es pretenien, a part de la informació sobre l’actualitat i d’activitats que es duen a terme, és una font de coneixement sobre el poble i la seva gent. Crec que segueix sent una revista que esperes rebre i t’agrada guardar. I que per molts anys!

Hi ha alguna anècdota que recordis especialment d’aquests 25 anys de Camí Ral?

Amb tots aquests anys han passat moltes coses. La primera sorpresa va ser l’abril de 1997 quan ens van donar el premi Anuària de disseny, portàvem cinc números publicats, va ser tot un bateig del Camí Ral!
Un altre aspecte divertit és que, a part del disseny, he tingut l’oportunitat de participar en el contingut de la revista. En els números 34, 35 i 36 vaig publicar tres escrits i tres receptes de cuina relacionats amb els horts de Copons, els dos temes que més m’interessen a part del disseny: la cuina i l’horticultura. Tot va començar arran de que el Ramon Serra em va deixar el seu hort. Durant un parell d’anys vaig fer d’aprenent d’horticultor, bàsicament hi cultivava tomàquets. Això em va donar l’oportunitat de fer noves coneixences, com el Jaume Gudayol i la Teresa Múnera entre d’altres. Amb la Teresa vàrem organitzar unes visites per Copons i els seus horts adreçades a infants de diferents grups d’esplai de la comarca.
També dir que el Camí Ral és com una fita en el calendari d’Espai Gràfic, marca l’inici de vacances d’estiu i de Nadal. Un cop tinc el Camí Ral a impremta ja puc marxar!